Espectacle.
Han matat la veritat i ara només veiem propaganda.
Rere el fum i l'atrezzo la realitat sempre s'amaga,
quan per sobre dels fets els relats i els discursos prevalen.
Postveritat i espectacle.

Som autistes dins d'una bombolla informativa que
ens ametralla amb volum un indigerible de
discursos, anuncis, la info és infinita ja:
En un mar de merda han enfonsat l'opinió pública.

Empatxen d'estímuls un poble que ja no pensa:
Fiem el criteri a grans empreses, la premsa.
No passa res si els mass media no ho ensenyen:
efectes especials manipulen les consciències.

Postveritat és dir que vam descobrir Amèrica.
Postveritat: la transició va ser modèlica.
D"España va bien" a "salimos de la crisis":
sempre, en forma de farsa es repeteixen les tragèdies.

Postveritat la propaganda antichavista.
És l'OTAN dient que lluita per la pau.
Postveritat és dir que ja es va fer justícia
i encara hi ha feixistes que dormen en palaus.

Espectacle.
Han matat la veritat i ara només veiem propaganda.
Rere el fum i l'atrezzo la realitat sempre s'amaga,
quan per sobre dels fets els relats i els discursos prevalen.
Postveritat i espectacle.

Postveritat made in Hollywood en vena.
Donant la volta al mite de la caverna.
Massa entretinguts com per sentir les cadenes,
una pena: Mirem el dit i no la lluna plena.

Infoxicació total, la gent està absorta:
Huxley i Debord estan partint-se dins la tomba.
L'aparença s'ha menjat el fons i es descontrola
la roda es fa gran i es fa gran i es fa gran...

El mite de Jobs, el d'Ortega,
la classe mitja no ho era.
La pau de Gandhi i Mandela,
atemptats de falsa bandera.

L'Obra Social de la Caixa,
estrelles del pop en campanya,
la simpatia d'Obama
i filantropia de magnats.

Temps de canvis corren
temps de canvis diuen
progressia i processisme amb cinisme.
Apaga la tele, desperta i comença a pensar

Espectacle.
Han matat la veritat i ara només veiem propaganda.
Rere el fum i l'atrezzo la realitat sempre s'amaga,
quan per sobre dels fets els relats i els discursos prevalen.
Postveritat i espectacle.