1. |
La música és del Poble
03:13
|
|
||
|
A través de la història ressona un acord
gravat en les memòries.
i ni el pas dels anys no n'esborra el record,
ni les guerres, ni els homes.
Ha viscut prou per veure enterrats els senyors
poderosos que ens volien muts.
Ha crescut viatjant per la terra i els segles
i amb ella han caigut tots els murs.
Ens podran llençar al foc tots els llibres,
o podran no ensenyar-nos a escriure,
però només ens podran impedir amb la mort
que cantem fort que no ens deixen viure.
No ens prendran mai la música
la música és del poble.
I ni amb força no ens la prendran.
No ens prendran mai la música
la música és del poble.
La música és del poble.
I és difícil de dir qui fa més por als de dalt,
si les bales o els bolis.
Fora tòpics, treiem-li a Plató la raó
i que els poetes governin la polis.
I és molt fàcil cantar quan ens va tot bé,
Però si el mal temps arriba
es fa complicat tornar a animar la gent,
i potser és quan més ho necessiten.
Quan pesa la derrota i els carrers son buits
En els mals moments,
en els mals moments, no en els bons.
Mentre hi hagi dolor hi haurà queixes.
Mentre hi ha lluitadors hi ha una escletxa.
Mentre hi hagi cançons hi ha esperança
i que volin les notes ben fortes, com pedres.
No ens prendran mai la música
la música és del poble.
I ni amb força no ens la prendran.
No ens prendran mai la música
la música és del poble.
La música és del poble.
No ens prendran mai la música
la música és del poble.
I ni amb força no ens la prendran.
No ens prendran mai la música
la música és del poble.
La música és del poble.
|
||||
2. |
Volarem
03:14
|
|
||
|
Volarem fins veure el món tan minúscul com és
per sobre els seus caps.
Fins que els grans mals ja no ens semblin eterns
ni tan grans.
Volarem fins veure el món tan minúscul com és
per sobre els seus caps
Fins que els grans mals ja no ens semblin eterns
Aquesta nit he somiat que volava lluny,
fora d'aquest planeta grisós que treu fum.
Escapàvem plegats buscant algun punt
on tornar a començar tots junts.
Vine a buscar-lo amb mi
Sortirem demà quan sigui fosc.
Que ja en tinc prou de patir,
vull fugir ben aviat d'aquest lloc.
I que no et facin mai por les alçades.
Ens posarem com a límit el cel
I volarem, volarem lluny de casa
Veurem el seu món des del lloc que triem
El camí serà llarg, viatjarem moltes hores.
Que ja es diu que les coses no arriben soles
Qui diu que el niu t'ha de veure morir?
Qui és el destí per tallar-nos les ales?
Quin és el pes que t'impedeix venir?
Només digue'm motius per quedar-me.
Nomes digue'm motius per seguir
d'entre els que m'empenyen a escapar-me.
Vull trencar les maleïdes cadenes
que ens lliguen a un únic destí.
Volarem fins veure el món tan minúscul com és
Fins que els grans mals ja no ens semblin eterns
ni tan grans.
Volarem fins veure el món tan minúscul com és
per sobre els seus caps
Fins que els grans mals ja no ens semblin eterns
I que no et facin mai por les alçades.
Ens posarem com a límit el cel
I volarem, volarem lluny de casa
Veurem el seu món des del lloc que triem
|
||||
3. |
Fills de la crisi
04:03
|
|
||
|
Vam néixer en creixement,
Occident encetava el final de la historia
El capital, els diners.
El poder s'apuntava l'ultima victòria.
Amb la suor i el treball de la gent
s'aixecava la gloria d'Europa.
Érem uns nens:
Els adolescents que van veure petar la bombolla
I a la merda, tot el que ens van vendre abans
els de sempre em vam tornar a quedar tirats.
No hi ha festa, si no tens calés viuràs
a la corda tensa. Pagaràs per respirar
I ja no queda Estat del Benestar
Les reserves se les han gastat.
Ja no es queixa la gent perquè es pensa
que ho canvia anant cada quatre anys a votar.
Fills de la crisi.
Hereus de la derrota.
Portem tota la vida patint-la
i veient com tot allò vell s'ensorra.
Fills de la crisi.
No hem sabut mai el que és guanyar.
I a ningú no li importa:
abatuts pel seu ordre abans de caminar.
No arribes a pagar un lloguer
ni amb tres feines, ets ja tot un buscavides.
Vas a peu o et coles al tren,
que les multes al final surten rendibles.
Has estudiat per res,
ets pobre igualment perquè hi ha poca sortida.
L'ascensor dels de baix ja no puja
però les portes de dalt si que giren.
I estem sempre pendents
esperant un tren que no sabem si vindrà mai.
Perdent el temps, i perdent-nos moments
sempre amb el cap al demà.
Consumidors consumint-se.
I estafadors fent-se d'or.
El que no et paga, t'ho deu
Però s'ho queda amb la llei a favor
I a la merda, tot el que ens van vendre abans
els de sempre em vam tornar a quedar tirats.
No hi ha festa, si no tens calés viuràs
a la corda tensa. Pagaràs per respirar
I ja no queda Estat del Benestar
Les reserves se les han gastat.
Ja no es queixa la gent perquè es pensa
que ho canvia anant cada quatre anys a votar.
Fills de la crisi.
Hereus de la derrota.
Portem tota la vida patint-la
i veient com tot allò vell s'ensorra.
Fills de la crisi.
No hem sabut mai el que és guanyar.
I a ningú no li importa:
abatuts pel seu ordre abans de caminar.
|
||||
4. |
Reggae
04:00
|
|
||
|
Para a descansar aquí amb mi que tinc reggae.
Celebrem que avui som vius amb bon reggae
Deixa’t ser feliç mentre soni el reggae.
Vull més reggae
Tu dona’m reggae
Para a descansar aquí amb mi que tinc reggae.
Celebrem que avui som vius amb bon reggae
De què serveix lluitar si ja no somrius
Si ja no somrius mai...
Diuen que em passo de ratlla
Sempre amb la ment en alguna batalla, sempre pendent,
Jo es que no sóc dels que callen
però estar sempre atent al que passa t’acaba cansant
I es que la lluita no acaba
Si els problemes dels que t’envolten no els sents com a aliens
Que l’empatia és molt maca
Però un exèrcit de tristos ja està perdent.
Para a descansar aquí amb mi que tinc reggae.
Celebrem que avui som vius amb bon reggae
Deixa’t ser feliç mentre soni el reggae.
Vull més reggae
Tu dona’m reggae
Para a descansar aquí amb mi que tinc reggae.
Celebrem que avui som vius amb bon reggae
De què serveix lluitar si ja no somrius
Si ja no somrius mai...
Diuen que em passo de ratlla
cantant sempre cançons per lluitar.
No sóc un derrotat dels que callen.
Que només amb paraules no es guanya ja ho sé.
Però és que la rutina apreta, és corsé.
Trenca amb allò que no et deixa ser qui vols ser.
Aturat, respira. Que la vida és música
i en una sinergia tots farem un concert.
Sent com el ritme et porta i et deixa el cos fresc.
Bones vibracions perquè et quedi el cor net
de tota la merda que acumula. Atura’t,
i ves-te liant un bon verd. I bon vent!
El so que ens està movent és potent.
Reggae per a l’ànima aliment, jo content
de seguir-lo fent amb la meva gent,
mantenint l’essència combativa i rebel.
Para a descansar aquí amb mi que tinc reggae.
Celebrem que avui som vius amb bon reggae
Deixa’t ser feliç mentre soni el reggae.
Vull més reggae
Tu dona’m reggae
Para a descansar aquí amb mi que tinc reggae.
Celebrem que avui som vius amb bon reggae
De què serveix lluitar si ja no somrius
Si ja no somrius mai...
|
||||
5. |
Com sempre
03:40
|
|
||
|
I a mossegades, anirem a mossegades.
Atacarem com una fera afamada.
A qui ens toca el pa, queixalada.
I que no hi posi més la mà... mai més.
I a mossegades, amb força i ganes.
Atacarem com una fera afamada.
A qui ens toca el pa, queixalada.
Perquè no hi torni demà
Com una fera amb gana
defensant el cau, defensant la camada.
Tingueu les ungles i dents esmolades,
quan sigui el moment respondrem a l’atac
Encendrem Barna en flames,
tingueu les caputxes negres preparades
Que s’ha d’acabar ja el seu conte de fades.
Però sense foc ens guanyaran
Han militaritzat el cos de policia,
estem envoltats d’aparells que ens vigilen.
Falsos atestats, trapis i mentides.
Si no ets obedient l’Estat et castiga,
et guanya la partida: Es la seva partida. Imparable
per sobre imperatius morals.
Qui per l’us de la força s’aguanta
només per l’us de la força caurà.
I a mossegades, anirem a mossegades.
Atacarem com una fera afamada.
A qui ens toca el pa, queixalada.
I que no hi posi més la mà... mai més.
I a mossegades, amb força i ganes.
Atacarem com una fera afamada.
A qui ens toca el pa, queixalada.
Perquè no hi torni demà
Boikot actiu, sabotatge i accions
L’estratègia clara i clares les raons.
Està tot calculat i sabem perquè hi som
I sabem per qui hi som.
I per sempre s’ha acabat el sainet de les flors.
Ja ploraven gratis ploraran de debò.
Que ens senyalin els hippies dels contenidors.
Que tremolin, tremolin de por.
Tira la pedra fort que arribi a l’altre costat
Avança en bloc cap als seus homes armats
Foc i a pals. El poble contra els soldats combat.
I que ho recordin fins la tomba els covards.
Perquè no hi tornin demà
Lluitarem avui com ahir i ho farem com sempre.
I si ens toquen el pa
ens aixecarem i prendrem els carrers (com sempre)
I a mossegades, anirem a mossegades.
Atacarem com una fera afamada.
A qui ens toca el pa, queixalada.
I que no hi posi més la mà... mai més.
I a mossegades, amb força i ganes.
Atacarem com una fera afamada.
A qui ens toca el pa, queixalada.
Perquè no hi torni demà
|
||||
6. |
Senzilla i planera
04:00
|
|
||
|
Parlo una llengua senzilla i planera
No es de cap imperi, és el parlar de la terra.
És la llengua d’aquelles que humils però valentes
la van seguir defensant.
Parlo una llengua petita i modesta
però no l’han fet caure amb tres-cents anys de guerres.
És la llengua d’aquelles que humils però valentes
la van seguir parlant.
L’avi la parlava d’amagat
Sempre fluix, no ho sentissin els guàrdies.
Subalterns i enemics de l’Estat:
els derrotats convertits en uns pàries.
Li explicava el seu avi que un rei
Per Decret va prohibir la paraula
I els tenia en símbol de poder
El ganivet ben lligat a la taula
Parlo una llengua senzilla i planera
No es de cap imperi, és el parlar de la terra
És la llengua d’aquelles que humils però valentes
la van seguir defensant.
Parlo una llengua petita i modesta
Però no l’han fet caure amb tres-cents anys de guerres.
És la llengua d’aquelles que humils però valentes
la van seguir parlant.
Sóc d’un poble petit i humiliat
com tants altres per creus i corones.
És qui guanya qui escriu el relat,
és a l’ombra que lluiten els pobres.
Deixarem pels que vinguin demà
allò que no es pot prendre amb la força.
I que recordin quan els sentin parlar:
Les paraules amb sang no s’esborren.
I si avui viu és gràcies als morts
Que pels segles dels segles se’n tingui record.
Moltes generacions aguantaren els cops
Però l’arrel no la mata el garrot.
Parlo una llengua senzilla i planera
No es de cap imperi, és el parlar de la terra
És la llengua d’aquelles que humils però valentes
la van seguir defensant.
Parlo una llengua petita i modesta
Però no l’han fet caure amb tres-cents anys de guerres.
És la llengua d’aquelles que humils però valentes
la van seguir parlant.
|
||||
7. |
Abans de marxar
04:08
|
|
||
|
Tinc un odi que neix de l'amor
de l'amor que li tinc a la vida.
És com una ferida que em cou
però amb calor la mantinc adormida.
Vull donar-te un racó en el meu cor
perquè entenguis les pors que aquest jove tragina.
Que em despertis tendresa que em calmi
la ràbia que sento que em pesa i em dol.
Tinc un odi que neix de l'amor
que la terra on vaig néixer em desperta.
Per diners ens ho han pres tot
i aviat ens tocara marxar.
Però mentre sigui aquí vull gaudir
dels moments bons que als dos junts ens queden.
I que si un dia me'n vaig
esperar-me no t'impedeixi fer-te gran.
Em queda una estona abans de sortir
No se on aniré, si tornaré per aquí
Vull trobar les peces que em falten de mi
Ja fa temps que res no m'encaixa.
Em queda una estona abans de sortir
Ha arribat ja l'hora de fer camí
Abans de marxar només et vull dir
que has sigut el motiu per quedar-me.
Aniré un altre cop a buscar
parts de mi que sento que ara em falten.
M'enduré guardat al farcell
tot allò que tu em vas ensenyar.
I quan passin els anys somriurem
recordant les històries passades
de les hores que vam compartir
i que per sempre jo vull conservar.
Em queda una estona abans de sortir
No se on aniré, si tornaré per aquí
Vull trobar les peces que em falten de mi
Ja fa temps que res no m'encaixa.
Em queda una estona abans de sortir
Ha arribat ja l'hora de fer camí
Abans de marxar només et vull dir
que has sigut el motiu per quedar-me.
|
||||
8. |
Des de sota
04:09
|
|
||
|
Estiguin preparats que com els escarabats
sortirem dels forats, des de sota
Mentre creixia el so molts es feien els sords,
i ara sentiran ben a prop cada nota.
Ara que la indústria del pop es revifa
l’escena musical underground també explota.
El jovent emprenyat ja té veu i ara crida
i això no interessa a les grans productores.
Els passarem per sobre com una estampida.
Ara ja no són qui decideix què sona
Que tenim pocs mitjans però tenim molta energia,
i als carrers hi ha flow de sobres.
Jo moriré pobre però content si no
m’oblido d’on vinc i què penso per fer fortuna.
Que no per semblar impossible o perduda
és menys noble la causa que et mou.
Som les pedres del camí
Si n’apartes una n’hi ha una altra i una altra i una altra
Des de sota hem sortit
hem seguit les engrunes que altres van deixar.
Som les pedres del camí
Si n’apartes una n’hi ha una altra i una altra i una altra
I no demanem permís.
El rock no està mort, està més viu que mai
ara que els negocis estan per la “música urbana”
i amb etiquetes banes i modes barates
han obert un altre mercat.
Sonen radiofórmules fàcils per vendre.
Tot prefabricat a l’altra punta del planeta.
Ara cap ritme val si no porta festa.
Hi ha tot un univers fora de la discoteca.
Hi ha vida allà sota, allà sota el subsol.
Sonen crits que retronen amb força.
Com en política, els de baix són els bons.
A l’infern hi fem la mel més dolça.
Som les pedres del camí
Si n’apartes una n’hi ha una altra i una altra i una altra
Des de sota hem sortit
hem seguit les engrunes que altres van deixar.
Som les pedres del camí
Si n’apartes una n’hi ha una altra i una altra i una altra
I no demanem permís
(no dema no demanem permís)
|
||||
If you like Sinergia, you may also like:
SI PHAN DON LOVERS ROCK
by SRIRAJAH SOUND SYSTEM
featured on Bandcamp Radio Jan 11, 2022
go to album
A new riddim pack from the excellent label Duppy Gun sports the psychedelic take on dancehall for which they’ve become known.
go to album
On their latest EP, Dubweiser deliver the sound of traditional reggae with its bounding tempos and soaring melodies.
go to album
Civil Rights Riddim*
by Giddimani Records
featured on Bandcamp Radio Feb 6, 2018
go to album
Cultivator
by Linval Thompson, JonQuan, Victor Rice
Reggae icon Linval Thompson is back with a killer new single on Easy Star—deep, dubby, irresistible.
go to album
featured on Bandcamp Radio Apr 16, 2024
go to album
featured on Bandcamp Radio Apr 9, 2024
go to album
