Pausa, vull que es pari el temps capturar aquest instant diuen que la felicitat son moments i cada cop son més cars. Pausa, vull que es pari el temps i que no arribi demà diuen que la felicitat son moments i cada cop son més cars. Comença la festa, Sinergia és el sound sent l’energia com es va creant, la dopamina ja es va disparant i la sensació es va fent gran Comença la festa, Sinergia és el sound hip-hop i reggae-dancehall La droga més pura per al teu encèfal portem la millor mescla Mira, de cop arriba una frescor com del mar, és aquesta essència que té arrel tropical És el bon reggae music que estaven esperant Perquè segueixin cantant tu vine a ballar que avui la farem bona amb els riddims més durs de tota la zona A vegades desfasats però sempre bones persones Totes les places ja ens sonen Pausa, vull que es pari el temps capturar aquest instant diuen que la felicitat son moments i cada son més cars. Pausa, vull que es pari el temps capturar aquest instant diuen que la felicitat son moments i cada son més cars. Tot l’any currant per un sou, que ja ni el sostre no ens paga. Anem de casa al curro i cap a casa de nou. Sense una pela pel cap de setmana. Nem per la vida mig morts. Desitjant ja les curtes vacances. Però ja ha arribat l’agost i jo m’apanyo amb molt poc per liar-la! Para, que jo vull fer pausa i que es pari el temps amb poc en tinc prou per gaudir amb els meus Música i fum blanc per decorar l’ambient Birra fresca i reggae per a la meva gent. que jo vull fer pausa i que es pari el temps La diversió és curta, el treball etern Música i fum blanc per decorar l’ambient Música i fum blanc per depurar la ment Pausa, vull que es pari el temps capturar aquest instant diuen que la felicitat son moments i cada son més cars. Pausa, vull que es pari el temps capturar aquest instant diuen que la felicitat son moments i cada son més cars.

Ja no crec en aquelles velles històries la cortina de fum fa temps que es va esboirar No hi ha futur ni lluita ni canvi ni poble Sense brúixola enfronto el desert del demà. La gent oblida, i la roda gira, la pau domina, la tele ens guia i diuen mentides. L’Estat castiga i no cal policia, perquè la rendició és la nostra ideologia. Passa la vida, amb perspectiva es veu nítid que no hi ha cap sortida i tot s’ha acabat. Algun es flipa i després com Icar, i l'hòstia pica. Altres caminen, moren buscant. Si el planeta rebenta se l’han carregat i no es pot tornar enrere i salvar-lo Si ja estem tant podrits com a humans potser és bo. Potser és bo. Al final la natura és més forta, el seu cicle malgrat tot perdura Ja ho deia el seu profeta, nosaltres som pols. Ja no crec en aquelles velles històries la cortina de fum fa temps que es va esboirar No hi ha futur ni lluita ni canvi ni poble Sense brúixola enfronto el desert del demà. Si no hi ha futur, ens queda la venjança, No van lluitar quan tocava i quan peti tot vindran amb drames. Jo crispetes, pijama: i a contemplar l’escena que per fi el món s’acaba, ja pot començar la festa! Ballem com cínics aquest últim compàs L’espectacle ha arribat al final entre flors i llumetes de colors I al final un silenci eixordador. Ja no crec en aquelles velles històries la cortina de fum fa temps que es va esboirar No hi ha futur ni lluita ni canvi ni poble Sense brúixola enfronto el desert del demà. Ja no crec en aquelles velles històries la cortina de fum fa temps que es va esboirar No hi ha futur ni lluita ni canvi ni poble Sense brúixola enfronto el desert del demà.

Posa en una balança tots els mots i els fets, què es va prometre, i com va anar després. Ara el cant de sirena ja no ens sedueix, Perquè els records poden més. I amb els anys que ara venen espero que ens agafin confessats, No que, no queda res on agafar-se, ja. Allà on vam construir ara hi ha un solar, de nou ara tot és camp. I entre tots estàvem aixecant un palau, havia de gros, perquè els somnis volen espai eeeeh, però els fonaments eren de fang i a mitja obra se’n va anar avall. Hi ha fets que no tenen perdó, hi ha fets que una vegada passen queden per sempre i ja no passen per errors, les jugades i els punyals a l’esquena. Hi ha fets que no tenen perdó, hi ha fets que una vegada passen queden per sempre i ja no passen per errors, les jugades i els punyals. Davant una mentida en qui recau més pes, i qui és que té la culpa quan aquesta es repeteix? Vivim en un etern joc del mentider, tenim totes les cartes i hi seguim caient. I fan arengues buides per omplir el carrer, eslògans en "repeat" ja des dels 1900s’. Que fins i tot la marmota ja s’avorreix, jo entre pal i pena fujo lluny perquè estan sempre repetint el mateix son cacatues, seguint al més llest que els parli en una tribuna, La gent necessita un braç que els ofereixi ajuda. I de la bona fe se’n aprofiten els judes. Hi ha fets que no tenen perdó, hi ha fets que una vegada passen queden per sempre i ja no passen per errors, les jugades i els punyals a l’esquena. Hi ha fets que no tenen perdó, hi ha fets que una vegada passen queden per sempre i ja no passen per errors, les jugades i els punyals a l’esquena. Hi ha fets que no tenen perdó, hi ha fets que una vegada passen queden per sempre i ja no passen per errors, les jugades i els punyals a l’esquena.

Qui menteix? Qui no sap o qui amaga? Si és que sap la veritat algú. Busco la pau en una altra calada. Vaig néixer amb el do de la paraula però ara no vull parlar amb ningú. Sento que els moments són tant freds com el marbre. I ara ho veig tot tant clar. Les coses son crues però són i amb el temps t’hi acostumes. he fet ja el camí mil vegades i ja no em calen engrunes. I ara ho veig tot tant clar. Han passat molts anys ja, i han sigut tantes les caigudes Que ara ja no sento el dolor, però una part de mi està més buida. I ja ha passat un altre any Sento que el temps s’escapa Vaig cremant les etapes Si hi penso m’espanta com marxen volant. I ja ha passat un altre any Sento que el temps s’escapa Conec bé el desengany, i van passant els anys i ja res és igual quan et marca. No temo la mort, no temo la mort. He baixat a l’infern mil vegades. No temo la mort. Mai no he tingut la sort de que el meu camí fes baixada. Els estius triguen massa. Els somriures van massa cars. Mirem la vida com passa, i a algun se l’empassa si mira al passat. I aquest hivern que no marxa, però he tornat a superar el fred. Ja li porto un bon tros d’avantatge, que són masses anys ja lluitant amb el temps. que són masses anys ja lluitant amb el temps. I ja ha passat un altre any Sento que el temps s’escapa Vaig cremant les etapes Si hi penso m’espanta com marxen volant. I ja ha passat un altre any Sento que el temps s’escapa Conec bé el desengany, i van passant els anys i ja res és igual quan et marca. i van passant els anys i ja res és igual quan et marca.

Dona’m un bon skank que et faré màgia Deixa’m cavalcar una altra vegada el bombo-caixa, eh Deixa’m escriure una tornada Deixa que les llums de l’escenari em ceguin una altra vegada, mira: Del país veí ve una fragància, fa olor de hip-hop que amb reggae music, tot mesclat és bona salsa, eyou. Amb la frescor mediterrània La nostra medicina no la trobes en farmàcies. Ja saps: para aquí amb mi per descansar un moment: que et porti el groove, podràs tu avui buidar la ment Marxarem lluny, fins Allà on no ja ens jutgin més i flueixi l’energia tan com ja fa temps Tu vine amb mi una vegada més, ens desfarem de tanta ràbia, l’ansietat i l'estrès. Escaparem sobre un núvol de fum i després… Després una vegada més, si Torna a saltar, torna a saltar amb mi salta fins que els peus et facin mal. que al fons del pou ja hi hem estat, i quan ets a sota ja la cosa no pot més que millorar, per això Torna a saltar, torna a saltar amb mi salta fins que els peus et facin mal. que al fons del pou ja hi hem estat, i quan ets a sota ja la cosa no pot més que millorar Dona’m un bon skank, jo faig la resta ja sigui un tema tranqui o una cançó de protesta, Una profunda o una de festa I mentre siguem vius el ritme no para perquè som malalts d’això Som Sinergia! I hem vingut a fer soroll és el sound del maresme que et fa moure el coll. La bona vibra avui la sentirem tots així que no pari l’skankin fins que surti el sol. Perquè ens dona vida el ritme, vine i sent el flow Amb bona weedah, tranqui que avui convido jo, Tu només oblida, que allà fora existeix el món Saps que aquests moments són els bons! Tornarem a veure places plenes de gent ballant, vells amics retrobant-se amb la birra a la mà. Tornaran les matinades i les nits en blanc, una vegada més… allà m’hi podràs trobar! Torna a saltar, torna a saltar amb mi salta fins que els peus et facin mal. que al fons del pou ja hi hem estat, i quan ets a sota ja la cosa no pot més que millorar, per això Torna a saltar, torna a saltar amb mi salta fins que els peus et facin mal. que al fons del pou ja hi hem estat, i quan ets a sota ja la cosa no pot més que millorar

Tinc gana i somio que el món s’inflama, i el kaos social es dispara. Somio que a la nit es faci més que pintades i us deixeu de pijades Mira d’allà on vinc hem patit mil drames De tanta pallissa de la vida tinc canes Uns sempre hem sortit a construir barricades Altres fan el tuit però s’ho miren en pijama. La massa indignada ha perdut el carrer Està paralitzada pensant què ha de fer Molts prefereixen perdre i que no canviï res que perdre el confort, doncs al foc amb ells. Podreu fer mil manis amb eslògans combatius Però aquí es tracta d’allò que fas, no allò que dius. Fotent la xapa ens han passat masses estius. I no hem complert cap objectiu. Quan tornin a sonar aquells tambors que sentia retronar ferotges fa uns anys. Quan la sal de la terra hagi estat ja drenada, germans, tornarem a sembrar. Quan siguem tant al fons que ningú hi tingui a perdre ja res més que la dignitat. Fins llavors jo em rento les mans. Després de tot, Després de tant, Després dels cops vindrà el descans Ara no hi soc Tornaré quan Estigui ben desintoxicat Després de tot, Després de tant, Després dels cops vindrà el descans Ara no hi soc Tornaré quan Estigui ben desintoxicat El dia que deixeu de fer el hippie, quan cremi la city, i no haguem de debatre si és legítim. Quan l’abstenció es multipliqui, tornaré a sortir quan la rosa de foc ressusciti quan surti l’odi prepolític a la fi quan pesi menys la por a morir que a així seguir. L’esperit crític ens senyalarà el camí, si es que queda alguna espurna per la nit. Quan tornin a sonar aquells tambors que sentia retronar ferotges fa uns anys. Quan la sal de la terra hagi estat ja drenada, germans, tornarem a sembrar. Quan siguem tant al fons que ningú hi tingui a perdre ja res més que la dignitat. Fins llavors jo em rento les mans. Fins llavors jo em rento les mans.

Foc nou i endavant! Ja son masses anys carregant la motxilla que portes Massa temps evitant llepar-te unes ferides que no curen soles. Masses hores pensant, repetint un moment i donant-li mil voltes Devorat per uns monstres que un dia se’n van però al final sempre tornen. Massa temps oblidat, massa temps aïllat massa temps caminant a les fosques. Massa voltes has dat escapant del teu cap, et vaig perdre i mai més t’has trobat. Massa sol, massa trist, massa trencat per dins massa somnis perduts pel camí Massa fred dins el llit, massa foc dins el pit cremant… Quan no puguis crida’m posa SOS i vindré Allà on tu siguis jo, Crida’m, posa SOS i vindré Vindré Quan no puguis crida’m posa SOS i vindré Allà on tu siguis jo, Crida’m, posa SOS i vindré Vindré Quan es trenqui tot en mil bocins contra el terra Vindré a fer costat quan la vida es posi negra Quan et faci mal la motxilla de tant que pesa Quan no puguis més només posa SOS Quan et vessi el got i t’inundi la pena Vindré a fer costat quan la vida et faci merda Quan et faci mal la motxilla de tant que pesa Quan no puguis més només… Quan es trenqui tot en mil bocins contra el terra Vindré a fer costat quan la vida es posi negra Quan et faci mal la motxilla de tant que pesa Quan no puguis més només posa SOS Quan et vessi el got i t’inundi la pena Vindré a fer costat quan la vida et faci merda Quan et faci mal la motxilla de tant que pesa Quan no puguis més només… Quan no puguis crida’m posa SOS i vindré Allà on tu siguis jo, Crida’m, posa SOS i vindré Vindré Quan no puguis crida’m posa SOS i vindré Allà on tu siguis jo, Crida’m, posa SOS i vindré Vindré

Un cop més del Maresme arriba sinergia rebentant el ritme Ja s’ha acabat la nit però aquesta festa no mor amb la llum del matí Estem ja ballant per inèrcia en un estat de limitada consciència ja son les 7 del matí, el sol cau i jo encara a la plaça amb birres d’ahir, la garrafa, una bamba trencada El cervell bullit, però les ganes de festa intactes. Qui vol dormir? (tu digue’m, qui vol dormir?) Que dormin els covards, aquí no parem gas, ni a la tomba avui no perdríem el compàs, estem bruts, marejats, sense un pavo, però si un més aguanta no el deixarem plantat Que la barra ja ha xapat i jo encara no he acabat, ja no sé si és aviat o és tard jo segueixo de peu amb la trompa i els meus al costat! Ja s’ha acabat la nit però aquesta festa no mor amb la llum del matí Mentre durin les ganes ni Déu ens pot moure d’aquí Mentre soni aquest ritme digue’m tu qui vol dormir? Jo avui vull seguir, vine i balla amb mi en un deliri infinit. Ja s’ha acabat la nit però aquesta festa no mor amb la llum del matí Mentre durin les ganes ni Déu ens pot moure d’aquí Mentre soni aquest ritme digue’m tu qui vol dormir? Jo avui vull seguir, vine i balla amb mi en un deliri infinit. Estem ja ballant per inèrcia en un estat de limitada consciència El més sa seria una més i ja, Però sona reggae i m’altera les freqüències Així que dona’m més birra, Mentre soni el riddim no em faltarà energia tinc ganes de dormir però més ganes de viure més ganes de riure. 7 del matí, el sol cau i jo encara a la plaça amb birres d’ahir, la garrafa, una bamba trencada El cervell bullit, però les ganes de festa intactes. Qui vol dormir? (tu digue’m, qui vol dormir?) Ja s’ha acabat la nit però aquesta festa no mor amb la llum del matí Mentre durin les ganes ni Déu ens pot moure d’aquí Mentre soni aquest ritme digue’m tu qui vol dormir? Jo avui vull seguir, vine i balla amb mi en un deliri infinit. Ja s’ha acabat la nit però aquesta festa no mor amb la llum del matí Mentre durin les ganes ni Déu ens pot moure d’aquí Mentre soni aquest ritme digue’m tu qui vol dormir? Jo avui vull seguir, vine i balla amb mi en un deliri infinit. Estem ja ballant per inèrcia en un estat de limitada consciència El més sa seria una més i ja, Però sona reggae i m’altera les freqüències Estem ja ballant per inèrcia en un estat de limitada consciència El més sa seria una més i ja, El més sa seria una més i ja 7 del matí, el sol cau i jo encara a la plaça amb birres d’ahir, la garrafa, una bamba trencada El cervell bullit, però les ganes de festa intactes. Qui vol dormir? (tu digue’m, qui vol dormir?)